19 ene 2010

Rosa Roig Fiol

La raó per la qual resulta tan dolorós separar-se rau en el fet que les nostres ànimes estan unides. Potser sempre ho han estat i sempre ho estaràn. Potser hem viscut mil vides abans d'aquesta i en cadascuna ens hem trobat l'un a l'altre. I potser cada vegada ens hem vist obligats a separar-nos per les mateixes raons. Això vol dir que aquest adéu és un comiat pels deu mil anys passats i un preludi dels que han de venir.

Quan et miro, veig la teva bellesa i el teu encant, i sé que s'ha anat accentuant amb cada existència que has viscut. I sé que he passat cadascuna de les vides que he tingut abans d'aquesta buscant-te. No pas una persona com tu, sinó a tu, car la teva ànima i la meva sempre han acabat unides. I aleshores per alguna raó que cap de nosaltres no comprèn, ens hem vist obligats a acomiadar-nos.

M'encantaria dir-te que tot anirà bé i prometo fer tot el que pugui per assegurar-me que així serà. Però, si no ens tornem a veure mai més, i aquest és un vertader comiat, sé que ens tornarem a trobar en una altra vida. Ens trobarem de nou i potser els astres hauràn canviat, i no sols ens estimarem en aquell temps, sinó per tots els temps del passat.

"El quadern de Noah"

De mi per a tu.

Rosa.