No sabia si escriure o no, però avui m'he decidit perquè necessitava despedir-me de tú d'alguna manera.
No se com començar... són tants d'anys junts i sempre tant preocupada perquè no te passes res dolent i mira ara...
Com ja saps d'aqui un parell de dies és el meu cumpleaños i lo unic que voldria és que tú fosis aquí.
Encara me puc enrecordar de com te donava els biberons de bebé i jo només tenia 4 anys; de com, quan erem petits, els dissabtes i diumenges el primer que s'aixecava solia anar a veure l'altre, i estavem junts fins que es papa i sa mama s'aixecavem; de com anavem els diumenges a can picafort (que no feiem res de bo amb tots els cosins); dels estius a Menorca; del dia que vares prometre que no me donaries més besos perquè jo era molt pesada; del dia que vaig cridar a sa mama supercontenta perquè tornava a tenir feina i tu després me contaves que habies anat a la UIB i que t'encantaba el fet de poder estudiar fisioterapia, i de moltísimes altres coses que podria seguir escrivint. I és que 18 anys junts fa que tengui molts de records inoblidables i que mai oblidaré.
Només vull que sàpigues que t'anyor moltíssim i t'estim molt, que estic molt orgullosa de tu, de lo bona persona que eres i perquè sempre tenies un somriure a la cara. Estic contenta perquè sé que tenies uns amics increïbles que estan fent moltíssimes coses per tú.
Encara no puc fer-me a la idea de que ja no te tornaré a veure més, que diumenge no dinaràs amb nosaltres (encara guard la xapa que me vares dur de la Fira de la Ciència l'any passat, que possava molts d'anys), que ja no vendras a ca meva quan es papa i sa mama se'n vagin de viatge, …
Esper que allà on siguis no m'oblidis mai i que recordis tots aquests moments, i molts més, que hem viscut junts.
Com ja saps d'aqui un parell de dies és el meu cumpleaños i lo unic que voldria és que tú fosis aquí.
Encara me puc enrecordar de com te donava els biberons de bebé i jo només tenia 4 anys; de com, quan erem petits, els dissabtes i diumenges el primer que s'aixecava solia anar a veure l'altre, i estavem junts fins que es papa i sa mama s'aixecavem; de com anavem els diumenges a can picafort (que no feiem res de bo amb tots els cosins); dels estius a Menorca; del dia que vares prometre que no me donaries més besos perquè jo era molt pesada; del dia que vaig cridar a sa mama supercontenta perquè tornava a tenir feina i tu després me contaves que habies anat a la UIB i que t'encantaba el fet de poder estudiar fisioterapia, i de moltísimes altres coses que podria seguir escrivint. I és que 18 anys junts fa que tengui molts de records inoblidables i que mai oblidaré.
Només vull que sàpigues que t'anyor moltíssim i t'estim molt, que estic molt orgullosa de tu, de lo bona persona que eres i perquè sempre tenies un somriure a la cara. Estic contenta perquè sé que tenies uns amics increïbles que estan fent moltíssimes coses per tú.
Encara no puc fer-me a la idea de que ja no te tornaré a veure més, que diumenge no dinaràs amb nosaltres (encara guard la xapa que me vares dur de la Fira de la Ciència l'any passat, que possava molts d'anys), que ja no vendras a ca meva quan es papa i sa mama se'n vagin de viatge, …
Esper que allà on siguis no m'oblidis mai i que recordis tots aquests moments, i molts més, que hem viscut junts.
T'estim i t'estimaré sempre!
