29 sept 2009

Tonina Sampol

Hola Guillem, no sé molt bé com he de començar a escriure aquestes paraules, perquè no és fàcil reconèixer el que fa uns mesos va passar.

Fa uns 4 anys vos vaig conèixer a tots a un dinar del dia dels Reis, on en Joan només me deia que podria ser que el tio Biel alguna de les seves me digués, a partir d’aquell dia me sentit sempre una més de la família, i el meu repertori de cosins va créixer de cop.

No tenc molts de records viscuts però sempre que pens amb tu record una rialla, una paraula amable i un gest agradable. Record un al·lot alegre, simpàtic i encantador. Uns records alegres i familiars.

És difícil escriure paraules per despedir-se, per això no ho faré, perquè d'una manera o de l'altre sempre estaràs amb nosaltres.

A la resta de cosins, tios i als padrins, que malgrat estigui enfora estic aquí pel que necessiteu.