Joan Torrens

Bones Guillem Toni, ja fa quasi un mes que mos deixares i un encara no s’ha fet massa s’idea que has partit. Eres es meu cosí petit i encara que no tenguéssim molta confiança sempre me’n recordaré des diumenges que mos passarem es cosins jugant amb sa pilota fins que mos n’havíem d’anar i com tu eres es qui guanyava sempre i això que eres més petit. Justament a mi hem donarem sa mala notícia quan i esteia jugant. Encara que no vaig acabar es partit es meus companys et dedicaren la victòria.

Ara cada dia que vaig a s’UIB veig cartells amb sa teva foto per demanar justícia amb el que et va passar i jo pens que l’any qui ve havies de venir davant es meu edifici a fer fisioteràpia, cosa que me enorgullia molt per que no es tothom que hi accedeix ja que s’ha de fer un gran esforç amb es estudis. Eres un exemple a seguir i no et mereixes lo que t’ha passat.

Però hem de tirar envant es qui hem quedat i encara que es nota la teva absència quan ens reunim tots sempre et tendrem present, mai t’oblidarem. I entre tots hem de reunir forces per seguir junts i no venir-nos abaix.

Adéu cosinet, mai t’oblidaré.

Joan