Recordar: fer passar per el cor
La misericòrdia del Senyor mai no s’acaba, es renova cada matí.
És bo esperar en silenci la salvació del Senyor.
Lectura del Evangelio según San Lucas
El primer día de la semana, muy de mañana, fueron al sepulcro llevando los aromas que habían preparado. Pero encontraron que la piedra había sido retirada del sepulcro, y entraron, pero no hallaron el cuerpo del Señor Jesús. No sabían que pensar de esto, cuando se presentaron ante ellas dos hombres con vestidos resplandecientes. Como ellas temiesen e inclinasen el rostro a tierra, les dijeron: «¿Por qué buscáis entre los muertos al que está vivo? No está aquí, ha resucitado.
Homilia:
La primera lectura que hem escoltat del llibre de les Lamentacions descriu d’una forma molt viva l’angoixa d’algun que sent un immens dolor, una tristó difícil d’expressar. Tal és el cas de molts de nosaltres, especialment d’en Biel, na Carme, na Maria Teresa i dels més propers a nen Guillem.
Com l’autor d’aqueles paraules, podríem dir “M’han arrabassat la pau” “S’acaben les meves forces”, “Estic abatut…”
Es una reacció ben natural i humana. No hi ha paraules per descriure aquesta trista experiència.
Per això, el silenci és pot ser la paraula més eloqüent. Diu l’autor “ es bo esperar en silenci la salvació de Déu.
Dins aquest silenci,dens, silenci fet pregària, podrem escoltar la veu del Déu – misteri d’amor, del Déu compassiu i benigne, del Déu que va plorar la mort del seu fill Jesús, que avui també plora la mort d’en Guillem.
L’evangeli ens dóna la clau per intentar superar les nostres tristors: No cerqueu entre els morts a aquell que viu. El relat del mati de Pasqua ens obri un raig de llum per a l’esperança. Des de aquest mati de Pasqua creim en el Déu de la vida. En el Déu que no ens deixarà dins la fosca de la mort, ni dins la desesperació del dolor, ni en l’angoixa i la tristó de l’enyorança.
Serà bo i reconfortant viure en actitud d’esperança: hi ha futur, no s’acaba la vida…
Serà bo i encoratjador recordar, es a dir , fer passar per el cor, tot allò que ha estat a vida den Guillem. Així, mantenint-lo viu dins nosaltres sentirem la seva força., el seu impuls i coratge per anar avançant. Ens sentirem acompanyats per ell. L’amor fa immortals a les persones estimades. En Guillem viu perquè l’estimam. Viu i viurà sempre perquè Déu l’estima.
Ahir, al Tanatori, mentre acompanyàvem els familiars d’en Guillem varem ser testimonis de moltes mostres d’afecte, d’amistat, de dolor compartit. Pot ser ells no se pensaven tenir tants amics. No pensaven que fossin importants per tanta gent. Segurament no es creien tan estimats com realment ara ho poden comprovar. Vaig fer el propòsit i vos convit a tots fer-lo també, de no esperar situacions tant doloroses per a mostrar el meu afecte als amics.
Una altra experiència que vaig interioritzar va ser veure tants joves amics d’en Guillem amb aspecte abatut, com incrèduls davant aquella situació.
A ellos quiero dirigir unas palabras y lo hago en castellano porque así se expresaban ellos.
Pudisteis ver a unos padres profundamente apenados porque el amor por su hijo es un amor indescriptible. Tal vez no tenemos presente en la medida que se lo merecen el amor que los padres nos tienen. Un amor que merece reconocimiento, más allá del debido respeto. Reconocimiento de amor, de confianza, de ayuda. También de comprensión ante la diversidad de planteamientos, valores, opciones, etc.
Les diría también que la vida no siempre resulta fácil i a menudo nos presenta dificultades i sinsabores. La capacidad para afrontar estas situaciones no se improvisa. Requiere entrenamiento en el día a día: esfuerzo, constancia, superación, dominio de las situaciones, alguna que otra renuncia,.. No nos gusta escuchar estos mensajes, pero inevitablemente caemos pronto en la cuenta que aquello de que la vida es fácil no siempre resulta verdad.
Finalmente les quiero transmitir una palabra de animo, de confianza, de futuro. Con chicos y chicas como Guillermo y tantos otros que aman el deporte, la vida sana, que se preparan con el estudio o que trabajan con ilusión, podemos esperar un futuro mejor para todos.
Seria demasiado pediros que no acalléis vuestra voz ante otras formas de entender la vida de tantos jóvenes como vosotros? Jóvenes enganchados a tantas adicciones, jóvenes sólo interesados en el presente vivido sin restricciones, mirando únicamente el propio interés, … Vosotros sois los que con vuestras palabras y vuestro ejemplo podéis plantearles otra forma de vivir una vida llena de sentido, gozosa, sana, …
Éste seria un buen regalo a Guillermo y un gran servicio a nuestro mundo, una buena aportación de lustra generación.
Finalmente os quiero decir que en la iglesia, en ésta parroquia encontrareis acogida, comprensión, y la ayuda necesaria para cuantas propuestas positivas presentéis.
Aquí encontrareis al Jesús vivo, el que pasó por la vida haciendo el bien, y sigue pasando por nuestro mundo llamando a seguirle para continuar su proyecto de un mundo diferente.
Pregàries.
Preguem en primer lloc per tots els qui pateixen per qualsevol causa. Pels qui senten més de prop el patiment, el dolor, la manca de salut…
Que trobin mans acollidores i cors sensibles que els ajudi a superar aquesta situació.
Preguem al Senyor
Pels pares, germana i altres familiars d’en Guillem. Que el seu record i les nombroses mostres d’afecte dels amics els faci un poc més suportable l’enyorança i el dol que viuen.
Preguem al Senyor.
Per tots els joves. Especialment per els amics i amigues d’en Guillem que senten tan profundament la seva mort.
Que l’exemple de la seva vida animada per l’esport els mogui a fer créixer dins ells actituds positives, de constància, d’esforç, d’il·lusió per un demà millor per a tots.
Preguem al Senyor.
Per tots nosaltres que avui acompanyam en el dolor aquests amics nostres. Que valorem sempre més l’amistat i facem créixer en nosaltres sentiments de solidaritat i germanor.
Preguem al Senyor.
Preguem finalment perquè no ens manqui l’esperança de la vida per a sempre després de la mort.
Preguem al Senyor.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
