10 may 2009

JUANA TERESA CALVO FERRIOL


Quan eres petit, te vaig ensenyar a dir “madrinita del meu cor, sa mes guapa d’aquest mon”. Te va fer tanta gracia que cada vegada que necessitaves qualque cosa m’ho deies.
Enguany el dia del meu aniversari, el teu missatge va esser “Molts d’anys par sa madrinita del meu cor, sa mes guapa d’aquest mon”, bé l’escrigueres de sa teva manera, reduït. Però jo m’ho vaig creure.
El teu cossi Ricardo, contava dels estius a C´an Picafort, deia que te volia donar petons i tu no en volies. Jo vaig idear una altre manera, te castigava al sofà i te donava molts de petons, tu em deies que no havies fet res mal fet i jo te tornava castigar donant més petons.
I al estiu a la platja quan anàvem al Fenicis, te vaig ensenyar a collir pedres de Santa Llúcia i qualsevol tipus de pedretes, totes eren guapes.
I la setmana que els teus pares te deixaven a ca sa padrina Maria, m’esperaves impacient per anar a la platja i desprès als cotxets d´Alcudia. Sempre era una setmana tu i l’altre la teva germana. Tot dos junts no podia esser, sempre vos barallàveu.

Siguis allà on siguis, fes entendre als teus pares que MAI L’OBLIDAREM

I a la teva germana, que si que te veiem, dins els nostres cors.

PER EN GUILLEM DEL MEU COR, EL MES ESTIMAT D’AQUEST MON.

SA TEVA MADRINA