5 jul 2009

Fco. Javier Ponce León


Bones Poxolo, sóc en Celula. Se que no t’agradava que te digués Poxolo, però, encara així, mai t’enfadares amb jo, eres tan bó que mai m’ho digueres.

Fa temps que volia escriure, però mai trobava es moment, és difícil expressar els sentiments, però avui he agafat forçes, i vull que sàpigues, que encara que no t’ho hagués dit mai, T’ESTIM, eres, no, ets el meu cunyat preferit. No hem fet moltes coses junts, però ses que hem fet les record amb molt de cariño. Ara m’es difícil recordar cada una de les coses viscudes, però se que tu t’en recordarás més que jo.

També volia que dir-te que desde el dia 1 de juliol, sa teva germana i jo som tios, sa meva germana, n’Alba, ha tingut una nina, es diu Laura. És molt guapa. Esteim molt contents, però me donc compte de una cosa, que en aquesta vida alguns arriben i altres s’en van, pero tú estas amb noltros sempre, en cada moment. No hi ha dia que no et recordi, en qualsevol situació, sempre et record.

Per això vull que sàpigues que tu, quan arribi el moment, també seràs tio, es tio Guillem, i que si tot va bé i es nin es dirà Guillem, en honor a n’es seu tio. Així ho vàrem decidir sa teva germana i jo.

S’altre dia vàrem anar a sopar amb els teus amics, en Benja, Cristian, Marcos, Alberto i Toni Bueno. Me vaig sentir molt bé d’estar amb ells. Tens molt bons amics. Se nota que t’estimen molt. M’hagués agradat haver anar qualque dia amb ells i amb tú, però per desgràcia ho haurem de fer de una altra manera.

En honor teu, vaig fer algo que crec que se me dona bé. Ja saps que de lo que a tú se te donava bé fer, a jo no se me donava. Tu eres molt bon jugador de futbol, bon estudiant, responsable, alegre, simpàtic i com tu saps jo i ses pilotes no erem molt amigues. I per això et vaig fer, amb la ajuda de sa teva germana, un video amb fotos per recordar els bons moments que tots que hem tingut amb tú. Esper que t’hagi agradat. Més endavant et faré més, pero serà un poquet més endavant.

Bueno, me he d’anar despedint de tú, però no et diré adeu, si no un fins després, encara que no estiguis físicament amb noltros, estàs sempre dins el meu cor i en el de tots els que t’estimen.

Fins un altre Guillem.

T’estim. Celula