4 jun 2009

Mª Antonia Perelló

Estimat Guiem, no sabem com podem expressar el dolor i la anyoranca que sentim, eres una persona molt estimada per tots i això ho hem pogut saber per què molta gent ho ha demostrat. Encara ens costa fer-nos s'idea que no et tornarem a veure i que no podrem compartir més moments junts. L'únic que podem fer és donar gracies per haver-te conegut, per haver compartit tants moments amb tu, tants que hauria d'omplir págines i págines per recordar-los a tots, per què des que vares néixer hem estat junts.
Estimat Guiem, mai t'oblidarem per què viuras per sempre dins el nostre cor. El teu esperit està entre noltros per sempre.

Estimats Biel i Carme, heu triat es camí més difícil, el de seguir endvant, pensant més amb els altres que en voltros mateixos a pesar del dolor tan inmens que estau sofrint, esperam que pogueu seguir amb l'enteresa i serenitat que heu tengut fins ara. Sabeu que noltros, tota la família i els amics estirem sempre al vostre costat per el que faci falta.

Estimada Maria, a pesar del teu sofriment has sabut anar endavant, saps que ara mateix ets el més important per als teus pares i que tu els dones forces per aguantar i seguir mirant cap al futur. Saps que pots contar amb noltros per el que vulguis, i ja sabem que tens al teu costat una persona, en Xavi o com tu li dius en Célula, que t'estima i t'ajuda a tenir il.lusions de futur.

No voldria acabar sense tenir un record per na Laura s'atlota que en Guiem, en Guille per ella, estimava i que encara comencavem a coneixer, volem dir-te que has de ser forta i que has de seguir endavant que és el ell voldria.

Lluís i Maria Antònia.